“AVALUACIÓ DE RECURSOS PER TREBALLAR LA INTERCULTURALITAT EN LÍNEA”

Aquesta pac m'ha resultat d'allò més interessant i profitós!!!
Vaig a tractar de llegir totes les aportacions als vostres respectius blogs, per a traure idees per a la meua práctica diària a l'escola...
QUANT ESTEM APRENENT!!!!
Bé, vaig a compartir amb tots vosaltres la meua avaluació del recurs analitzat (avance que és una webquest molt interessant!!!)Espere que us agrade i us servisca per a properes activitats docents...

ADREÇA URL:
http://phpwebquest.org/newphp/webquest/soporte_tabbed_w.php
TÍTOL DE L’ESPAI WEB:
INTERCULTURALIDAD "Vamos de viaje a..."

INFORME FINAL

Al realitzar un anàlisi de la societat actual ens adonem que hi ha elements diferenciadors enfront d'altres etapes històriques a causa de l'enorme complexitat interactiva existent. Tot això provoca multitud de conflictes i problemes (impactes ambientals, malalties, estrés, desigualtats, conflictes, guerres, accidents, situacions d'injustícia i desigualtat. . . ) que condicionen les nostres vides.
Davant d'esta realitat el Sistema Educatiu ha de col•laborar en la construcció d'una societat integrada per persones conscients, crítiques, responsables, creatives, solidàries, tolerants, etc.

L'Educació Intercultural ha de ser un procés educatiu continu i permanent, a través del qual es pretén que els estudiants:
 Prenguen consciència que el concepte d'integració no és merament l'acceptació de l'altre, sinó la importància de posar-se en el lloc de persones d'altres cultures i tractar de comprendre'ls.
 Prenguen consciència de la importància d'aclarir interessos, valors i aspiracions; la resolució d'un conflicte pot tindre conseqüències positives.
 Assumisquen una sèrie de valors com són la justícia, la cooperació, la solidaritat, la tolerància, i es qüestionen aquells que són contraris a la pau, com són la discriminació, la intolerància, la indiferència, la insolidaritat, etc.
 Afronten els seus conflictes, utilitzant formes de resolució no violenta.

L'Educació intercultural va començar a ser una realitat en l'estat espanyol a partir de l'actuació de tres grups de col•lectius:
- Grups de E. per a la Paz dins dels moviments de Renovació Pedagògica.
- Grups de E. per a la Paz dins de col•lectius pacifistes i centres de documentació
- Grups autònoms o seminaris permanents de E. per a la Paz.

L'Educació intercultural engloba diversos àmbits que s'han anat sumant en el seu desenvolupament històric: L'educació per als drets humans, l'educació per al desarmament, l'educació per al conflicte, l'educació interracial i l'educació per al desenvolupament, que junt amb l'educació per a la comprensió internacional, fa referència a l'estudi d'altres cultures i els problemes mundials, i a la solidaritat i cooperació entre els pobles, fent un estudi i valoració dels desequilibris socioculturals i econòmics, i fent un fort èmfasi en la situació del Tercer món. Encara que l'Educació per a la cooperació internacional i l'educació per al desenvolupament no tenen rang de tema transversal independent, sí el tenen en el currículum oficial del País Basc.

L'Educació Intercultural a causa de la mescla de cultures, però és especialment important en comunitats com la catalana o la valenciana, pel seu caràcter bilingüe.
Ben sovint s'oblida la verdadera dimensió de la cultura, especialment quan es forma part del grup socialment dominant i s'educa des d'esta cultura sense respectar la diversitat cultural. La presència multicultural en la societat, i per tant en els centres educatius, ha exigit i exigix dels docents i dels agents educatius en general una resposta educativa respecte d'això.

Els centres educatius hauran de treballar el coneixement de les diferents cultures que han influït globalment en la construcció de la nostra història passada i recent. Per això no sols han d'abordar-se, com generalment es fa fins ara, aquelles cultures que en estos moments estan allunyades de la realitat significativa dels nostres alumnes, sinó que, a més, s'hauran de conéixer i interioritzar les cultures que tenim més pròximes, les que estan presents en el nostre propi país, en la nostra ciutat, poble, barri, centre escolar, aula, grup (Lluch i Salinas, 1992).
Els conflictes que genera la immigració creixent en el nostre país, així com els conflictes sociopolítics que genera o resol la Llei d'Estrangeria han de ser tractats des d'una educació intercultural.
L'Educació intercultural és un procés que pretén desenvolupar al màxim la funció de socialització i humanització del ser humà, comprenent tant els àmbits familiar i social com a informatiu o cultural.
L'interculturalisme ha de tindre un doble caràcter: Actiu i passiu. El contructivisme marca la importància de l'activitat, per la qual, el xiquet construïx la seua pròpia forma de pensar i de conéixer, d'una manera actiu, com resultat de la interacció entre les seues capacitats innates i l'exploració ambiental, tot això a base de fer un tractament de la informació rebuda.

Les activitats sobre interculturalitat han d'estar dirigides a la realització d'aprenentatges significatius i han de presentar les següents característiques o algunes d'elles:
 Ser introductores, motivadores, generadores de coneixements previs, socioafectives per a treballar la solidaritat intercultural, d'aprenentatge (Conceptual, procedimental i actitudinal), de comunicació, comprensió i relació, d'aplicació i consolidació, de recuperació i ampliació i d'avaluació.
Han d'estar dissenyades per a fomentar la capacitat d'elecció entre diverses opcions informatives i per a prendre consciència de la importància de participar activament en les activitats d'integració de persones d'altres cultures.
Han d'estar graduades segons el nivell intel•lectual i afectiu, permetre la interrelació de continguts, promoure el treball en equip i ser rellevants.
Algunes de les estratègies i tècniques que propose per a fomentar la interculturalitat són:

TÈCNIQUES DE PARTICIPACIÓ ACTIVA
Joc de Rol o Role Playing:
Es creen situacions per a viure una situació de racisme, xenofòbia o rebuig social . El joc de rol és una dramatització que es vertebra entorn d'una situació concreta. S'assignen diversos papers a diferents grups d'alumnes, els quals hauran de defendre amb arguments una opinió (prèviament perfilada) enfront del problema.
El joc de rol és important per les raons següents:
 Convertix el lúdic en aprenentatge
 Aprenentatge i diversió, lluny de ser incompatibles poden potenciar-se.
 Poden orientar el professor sobre una estratègia didàctica a seguir (afloren errors conceptuals procediments i actituds que puguen es corregits i modificats).
 En el joc de rol afloren concepcions, s'apliquen conceptes, es mobilitzen actituds i valors, s'adquirixen habilitats (procediments) per a exposar amb coherència opinions i debatre-les públicament en grup (de Manuel 1993)
 Un joc de rol ha de definir una situació pròxima i d'interés per als alumnes. Hem de procurar que siguen temes molt significatius per a ells. Els temes de racisme. Són temes que poden es tractats amb jocs de rol.
Als estudiants els agrada imitar els adults, per això donar-los papers que suposen prendre decisions responsables, els atrauen.
Els papers s'assignen de forma equilibrada, de manera que hi haja tants alumnes a favor com en contra de la postura principal. També convé que apareguen papers com: col•lectius d'immigrants, xiquets de distints països, tant desenvolupats com en via de desenvolupament (així aconseguim diversitat de punts de vista). Després de l'exposició d'opinions de cada grup, s'obri un debat (encara seguint els rols) i després d'este el professor ha d'animar que el debat continue ja sense assumir papers, expressant opinions reals. Esta fase és important perquè posa de manifest errors conceptuals i idees espontànies.
Tècnica de la conducta forçada:
Induïx per mitjà d'un joc de rol, a adoptar una posició contrària als propis punts de vista, i per la manipulació de les variables que poden facilitar o inhibir el canvi d'actitud.
Estudi de casos ( Ortega 1994):
El grup estudia àmpliament un cas en què es descriu una situació real o fictícia amb tots els detalls (com podria ser l'ús del mocador musulmà), per a traure conclusions. Cada un dels membres del grup o grups en què s'ha dividit als estudiants, pot aportar una solució diferent d'acord amb els seus coneixements, experiències i motivacions. Esta tècnica desenvolupa la flexibilitat de raonament a l'adonar-se l'alumne que pot haver-hi distintes solucions possibles a un mateix problema.
Grup de discussió (Ortega 1994):
Un grup d'alumnes tracta un tema o problema en una discussió oberta, lliure i informal. El tema deu ser intercultural, i s'ha de rodejar la discussió d'un clima democràtic, participatiu i d'autocontrol. Ha de finalitzar la discussió amb un resum d'allò que s'ha exposat per tots i amb la formulació de les conclusions acceptades per tot el grup.

TÈCNIQUES DE COOPERACIÓ EN L'AULA O APRENENTATGE EN EQUIPDirigits fonamentalment al rendiment acadèmic, desenvolupament d'actituds i integració social.

La tècnica puzle:
A cada un dels components de l'equip se li assigna una part de la tasca a realitzar, de tal manera que la realització de l'activitat estarà condicionada a la mútua cooperació.
Cooperació competitiva o equips de joc-concurs:
Es caracteritza per l'heterogeneïtat cultural dels components i el seu caràcter impositiu. Els components de l'equip tracten de millorar i superar-se fent-ho millor que els altres.
Tècnica del grup d'investigació:
Es treballa com en una investigació: selecció del treball, planificació, realització, anàlisi i avaluació, exposició i avaluació pel professor i els alumnes dels treballs realitzats:

MODELATGE I COMUNICACIÓ PERSUASIVA:
Parteix del supòsit que les persones poden ser induïdes a canviar la seua actitud respecte a un objecte, persona o situació per mitjà de la presentació de noves informacions sobre determinades característiques o qualitats dels mateixos. Els passos del procés de canvi són: atenció, compressió, acceptació, retenció i acció.
Segons Hovland, citat per Shrigley i Koballa (1992) i més tard per Crawley i Koballa (1994), són determinants també del canvi d'actitud per comunicació persuasiva:
- Les característiques de la font d'informació.
- L'estructura organitzativa de la comunicació-informació.
- Les característiques del missatge
- Les característiques de l'auditori
- Les característiques del canal de comunicació

Sarabia (1992), parla de la capacitat de persuasió dels continguts d'ensenyança. Segons este autor hi ha dos factors que afavorixen la capacitat de persuasió del missatge: la novetat i la utilitat de la informació rebuda. Ambdós conceptes (novetat i utilitat) són característiques de l'entorn escolar, ja que , gran part de la informació rebuda és desconeguda per a l'alumne i l'adquisició de la dita informació contribuïx decisivament a la consecució de l'èxit escolar. Açò és un avantatge dels continguts educatius, perquè la informació nova i útil atrau l'atenció del receptor cap al missatge persuasiu.
Fotoparaula:
És una tècnica de comunicació persuasiva que utilitza un conjunt de dibuixos simbòlics per a interpel•lar, parlar i fer parlar als alumnes a través de preguntes formulades pel professor per a centrar l'atenció dels mateixos. Els temes de racisme o rebuig són ideals per a este tipus d'exercicis. L'exercici de fotoparaula oferix un dels camps metodològics més rics en els programes d'ensenyança d'actituds i valors.
Una imatge pot servir de nucli generador d'un tema, de pausa reflexiva per a aprofundir o personalitzar aspectes rellevants del mateix, de maduració d'un missatge o una actitud.
Discoforum:
És una tècnica de comunicació persuasiva. Que combina la paraula seguint una melodia musical. Generalment, en les cançons, la paraula poètica és la concepció del missatge i vehicle del mateix, el contingut exprés de la cançó. La música dóna color i calor al sentit del missatge. El resultat submergix a cada un en un mar de sentiments distints que després ha d'expressar i a més reflexionar sobre ells, fet a què obliguen unes preguntes formulades en l'activitat. Cançons com contamina'm o T'agrade o no tracten el racisme i les diferències ètniques.
Vídeo-Forum:
És una tècnica de comunicació persuasiva adaptada de la tècnica de fotoparaula i del muntatge audiovisual descrites per Ortega (1994), en el que utilitzem simbòliques imatges de vídeo que evoquen actituds, valors, situacions, paisatges i activitats de l'home. Tota imatge produïx una impressió subjectiva en el receptor i li comunica un missatge, pot servir de nucli generador d'un tema, de pausa reflexiva per a aprofundir o personalitzar aspectes rellevants del mateix, de síntesi del procés seguit pel grup, de maduració d'un missatge o una actitud.
La tècnica audiovisual és fonamentalment un mitjà de comunicació grupal que servix per a sensibilitzar al grup i enriquir el seu diàleg a través de la seua reacció emotiva i el missatge expressat. Pot enfrontar al grup a vegades amb la seua pròpia experiència. Pel•lícules com El color de l'amistat o els crits del silenci són un exponent d'estes activitats
Frases murals:
S'expressen idees gràfiques sobre una paret, encerat, paper o cartolina de gran format.. La seua finalitat és persuadir i fer pensar.. El resultat ha de ser estètic, llegible i assimilable. Les frases han de ser breus perquè puguen es r memoritzades ràpidament i repetir-se fàcilment. La frase mural és capaç d'educar i conduir la persona o el grup cap a situacions noves en el desenvolupament de la seua pròpia personalitat o identitat humana. Aconseguix ser el reflex d'un esdeveniment, realitat, problema o història personal o grupal. Té la força i el valor de denúncia de situacions injustes i de fer reflexionar sobre determinats temes i actituds.
Comentari crític d'un text:
Són comentaris de text que el professor repartix, per al seu posterior anàlisi i discussió en grup. Les explicacions són exigides i investigades per l'alumne després d'haver rebut del professor la informació mínima necessària per a dur a terme les respostes als interrogants que sorgixen després de la lectura dels textos. Tant les preguntes que es formulen com les respostes que es donen, fomentaran la seua actitud crítica.
Discussió dirigida:
En xicotets grups es dialoga sobre un tema assenyalat. S'entrega una fitxa de treball perquè tinga força persuasiva i suscite el debat en grup.
Consistix, bàsicament , en un intercanvi d'idees i informació sobre un tema realitzat per un grup d'alumnes amb l'ajuda activa i estimulant del professor. És una tècnica d'aprenentatge per mitjà de l'intercanvi, elaboració d'idees i informació múltiple.
Tècnica de frases murals amb lectura de Document:
És una tècnica de gran capacitat persuasiva.
En esta tècnica s'entrega el document a l'alumne i se li demana que el llija amb atenció i el comente en grup durant uns minuts. A continuació, es posa en la paret o en una pantalla, de forma molt visible una frase impactant:
La intencionalitat és que el missatge siga captat, participat i assumit pel que ho mira. La seua finalitat és persuadir i fer pensar, és una invitació al desig i a l'acció.
La frase mural i la lectura del document ha de ser capaç de conduir la persona i al grup cap a actituds noves en la seua pròpia identitat humana de reflexió, humilitat i consciència d'hàbits nocius.
Té la força i el valor de denúncia de situacions quotidianes d'ignorància respecte a temes de salut, de suggerir reflexions en profunditat de determinats temes o actituds i de vehicular missatges impactants.
Com és un instrument per a la reflexió personal, el treball en grups i la comunicació intergrupal, estimula la comprensió d'un missatge i centra el treball en grup facilitant el treball per a reflexionar i arribar a una síntesi personal i grupal, així com fer moure al grup en la línia d'un canvi compromés, madur i conscient.

ALTRES TÈCNIQUES

Tècnica VID (Avantatges, inconvenients i dubtes)
En esta tècnica tractarem de treballar el pensament conseqüencial i la seua importància per a afrontar la gravetat de les situacions a què ens pot portar el no tindre-ho.
Es proposa un tema als alumnes i li'ls dóna un minut (pot ser una miqueta més, però no molt més perquè caminen desperts i àgils) per a pensar eixe tema en silenci i anotar els avantatges i els inconvenients que se'ls ocórreguen. Després treballen eixe tema durant uns tres o quatre minuts, en grups de 2, 3, 5 o 6 persones o individualment si són pocs alumnes o un sol.
Per fi, es posa en comú el que tots els grups hagen pensat, d'esta manera: cada grup tria un portaveu per a avantatges, un altre per a inconvenients i un altre per a dubtes (dubtes són aquelles conseqüències que no sabem si seran bones o roïnes: es poden formular com a interrogants, en compte de com a afirmacions); el professor pregunta al primer grup que només diu un avantatge; després el segon diu una altra sense repetir; el tercer una altra i així successivament. Es donen les voltes que siguen necessàries fins que s'acaben els avantatges. A continuació, es pregunten els inconvenients, de la mateixa manera, però començant esta vegada pel grup segon, de manera que el grup primer parlarà l'últim. Per fi, es pregunten els dubtes, de la mateixa manera, però començant pel grup tercer, de manera que el grup segon parlarà l'últim.
Quan és una sola persona el temps de reflexió és major i els avantatges, inconvenients i dubtes les exposa de forma reflexiva i seguida.
Una vegada realitzada la posada en comú d'avantatges, inconvenients i dubtes, se'ls proposa que cada grup faça un dibuix (sempre hi ha algú en el grup que dibuixa millor) que siga com un resum del que treballa. El dibuix ha de portar una frase. Al final es comparen els dibuixos de diversos grups entre si i es lloa, no sols ni principalment el valor artístic, sinó la creativitat i la força amb què dibuix i frase reflectixen el que estudia.
Comprensió crítica de la realitat:
Per mitjà d'una presa de posició enfront d'un dilema, s'utilitza discussió sobre temes reals d'actualitat per a treballar amb adolescents, convertint-se esta tècnica en una bona estratègia per a fomentar l'actitud crítica i l'Educació per a la convivència.
1) Es presenta els fets a discutir: S'entrega i es llig un document on s'explica un dilema i s'aclarixen termes, assenyalant amb precisió quin és el conflicte.
2) Es pren posició respecte al conflicte :
3) S'argumenta en grup i amb fonament l'opció triada.
Remolí d'idees (‘Brainstorming')
És una tècnica de participació activa que ens ajuda a educar en la resolució de conflicte amb dosis àmplies d'imaginació. Els problemes de rebuig social poden ser plantejats per a ser resolts per mitjà d'estes tècniques.
 Es reunixen els alumnes en grups de 4 o 5 persones.
 El professor repartix un document que expressa en diverses frases significatives alguns dels problemes ecològics, socials i econòmics que existixen.
 Es demana als alumnes que donen solucions lliures per grups a este problemes tenint en compte els factors socials, econòmics i ecològics.
 El professor arreplegarà i estimularà el llançament d'idees i les acceptarà totes per a posteriorment analitzar-les.
 Després de 20 minuts de desenvolupament d'idees, es crea un jurat que constarà d'un representant de cada grup.
 El membre més jove del jurat apuntarà en les pissarres les idees. Després el jurat triarà les 10 millors idees tenint en compte la viabilitat de la solució:
+ originalitat d'idees, + realisme, + proximitat + eficàcia.
 Al final, en un debat obert i amb l'assessoria del professor, se n'aniran delimitant les solucions, quedant les que es consideren més apropiada.